Preguntes i respostes sobre la SIEI

Des del 2017 el Pere IV és una escola SIEI i hem pensat que seria una bona idea explicar a la nostra comunitat educativa el que això significa i els recursos que s’hi destinen. Amb les aportacions de tots els membres de l’escola us fem un recull d’idees per ajudar-vos a resoldre tots els vostres dubtes.

Què és una SIEI i com neix aquesta figura dintre del sistema educatiu català?

Les sigles SIEI signifiquen “suport intensiu per a l’escolarització inclusiva”. Són dotacions extraordinàries de professionals que s’incorporen a les plantilles d’escoles i instituts com a recursos intensius per atendre els alumnes amb necessitats educatives especials que ho necessitin.

El recurs SIEI apareix a l’article 11 del decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, com les mesures i suports intensius per a alumnes amb necessitats educatives especials.

https://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=799722&language=ca_ES

La SIEI ve a substituir les USEE (Unitats de Suport a l’Educació Especial), que ja van ser creades pel Departament d’Ensenyament el curs 04-05.

El SIEI és un recurs per al centre, que se suma als suports universals i addicionals per a la inclusió. Aquest suport s’adreça als alumnes amb necessitats educatives especials derivades de limitacions molt significatives, tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa, els quals requereixen al llarg de tota l’escolaritat mesures i suports intensius per poder relacionar-se, participar i aprendre.

Quina és la diferència entre SIEI i NEE?

El SIEI és un recurs, un suport que ofereixen alguns centres per alumnes amb unes necessitats educatives especials molt significatives i les sigles NEE es refereixen a les necessitats educatives especials que té un alumne.

Òbviament, els alumnes que assisteixen a la SIEI és perquè tenen necessitats educatives especials, però com hem dit abans, són derivades d’unes limitacions molt significatives. També hi ha altres alumnes al centre amb NEE però que no formen part d’aquest recurs.

Com va arribar el SIEI al Pere IV?

Al mes de juny del 2017, per decisió del Consorci d’Educació de Barcelona, a l’escola Pere IV ens van assignar el recurs SIEI.

Quants nens hi ha actualment a la nostra SIEI?

Actualment hi ha 9 alumnes, tot i que vam iniciar el curs amb 10.

Però no podem oblidar que a l’escola Pere IV hi ha 480 alumnes, i cadascun d’ells té també unes necessitats individuals que hem d’atendre. A Catalunya, el model d’escola inclusiva ha estat reforçat recentment amb l’aprovació del Decret 150/2017, de 17 d’octubre, que regula l’atenció educativa de l’alumnat dins d’un sistema educatiu inclusiu i que se centra, no només en els alumnes amb necessitats especials, sinó que posa l’èmfasi en la totalitat dels alumnes, ja que tots tenen necessitats diferents.

Quants se’n preveu que hi puguin haver en els següents cursos?

En principi, el màxim d’alumnes que es poden atendre són 10.

 

Quina és la diferència entre SIEI i NESE?

Es consideren alumnes amb necessitat específica de suport educatiu (NESE) els que tenen:

Necessitats educatives especials que afecten el seu desenvolupament i aprenentatge (diversitat funcional física, intel·lectual o sensorial, trastorns de l’espectre autista, trastorns mentals, trastorns greus de conducta, malalties degeneratives greus o malalties minoritàries).

Situacions de desavantatge educatiu causades per:

• Una incorporació tardana al sistema educatiu (en els darrers vint-i-quatre mesos).
• Situacions socioeconòmiques especialment desfavorides (situacions familiars, socials, culturals i econòmiques) que interfereixen en l’adquisició dels aprenentatges.
• Trastorns d’aprenentatge o de comunicació que afecten l’adquisició i l’ús funcional del llenguatge, de la lectura, l’escriptura i les habilitats matemàtiques, o el desenvolupament de l’autoregulació emocional i del comportament.
• Altes capacitats: superdotació intel·lectual, talents simples i complexos i precocitat.

L’escolarització de cada alumne amb necessitats educatives especials depèn del dictamen d’escolarització de l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP). Ells són els qui fan un informe favorable i és l’Àrea d’Inclusiva del Consorci d’Educació de Barcelona qui determina si és un alumne que pot accedir al recurs SIEI.

Aquests seran alumnes amb necessitats educatives especials derivades de limitacions molt significatives, tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa, els quals requereixen al llarg de tota l’escolaritat mesures i suports intensius per poder relacionar-se, participar i aprendre.

Si la particularitat de l’alumne no és un diagnòstic sinó una dificultat o unes altes capacitats, com s’arriba a la detecció i es fa el posterior seguiment?

Els mestres són els qui detectem les necessitats que poden presentar els alumnes. Entre tots els mestres que intervenen amb aquell alumne concret es fan observacions de l’evolució adoptant mesures addicionals segons les seves dificultats. També es demana entrevista amb la família i es comenten els aspectes observats i se’ls plantegen les possibles opcions per poder ajudar al seu fill.

Depenent del cas, els mestres d’Educació Especial exposen les dificultats observades a les reunions setmanals de la Comissió d’Atenció a la Diversitat, formada pels mestres d’Educació Especial, el mestre del recurs SIEI, la psicopedagoga de l’EAP i la cap d’estudis. S’estudien els casos amb els possibles ajuts i mesures que podem oferir des del centre. En certs casos, es demana consentiment a la família perquè la professional de l’EAP pugui fer-ne una observació o, si s’escau, passi algunes proves concretes de dificultats d’aprenentatge i es fa una posterior devolució als mestres i a la família de les observacions o proves realitzades, orientant-los cap als serveis públics o privats que puguin donar resposta a les necessitats d’aquest alumne.

Cal però indicar que l’EAP només intervé a l’escola un dia a la setmana i en horari de matins i es prioritzen els casos plantejats per poder atendre’ls.

Quins són els suports universals i addicionals amb els quals comptem a l’escola a banda del SIEI?

Les mesures i els suports universals són els que s’adrecen a tots els alumnes. S’inclouen en aquest apartat les mesures i els suports que fan referència a aspectes generals de l’atenció a la diversitat que incideixen sobre la totalitat dels alumnes o en l’organització general dels recursos del centre, ja que els acords i les actuacions que se’n deriven són especialment rellevants per a l’èxit educatiu dels alumnes i els grups més vulnerables per avançar cap a l’educació per a tothom i per afavorir el desenvolupament de centres inclusius.

Els espais de llengua i matemàtiques, els tallers internivells, el treball cooperatiu, el treball en parelles, en petit grup, el projecte interdisciplinar del nom de la classe, … Són les mesures universals que adoptem a l’escola Pere IV.

Les mesures i suports addicionals permeten ajustar la resposta educativa de forma flexible, preventiva i temporal, focalitzant la intervenció educativa en aquells aspectes del procés d’aprenentatge que poden comprometre l’avenç personal i escolar d’alguns alumnes. El centre determina les mesures i els suports addicionals a partir de la detecció de les necessitats dels alumnes per part del tutor i l’equip docent, i aquests es coordinen a través de la Comissió d’Atenció a la Diversitat.

Depenent de les necessitats de l’alumne, aquestes mesures a vegades queden recollides en un pla individualitzat (PI). Aquesta intervenció pot estar orientada pels mestres especialistes d’educació especial, els mestres especialistes d’audició i llenguatge, els mestres de pedagogia terapèutica, els professors d’orientació educativa i els tutors d’aula d’acollida. Entre aquestes mesures també hi ha el SEP, el suport educatiu personalitzat, que es realitza a 2n i 6è de manera més intensiva però que es té present a la resta de cursos amb els desdoblaments que es fan en algunes àrees o suports específics que es concreten depenent de les necessitats de cada grup.

Què és un PI?

El PI (Pla Individualitzat) és un document que recull les reflexions i la presa de decisions dels equips docents sobre la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes. S’adreça a aquells alumnes per als quals es considera que les mesures universals són insuficients per assolir les competències bàsiques de l’etapa i els cal qualsevol de les mesures intensives. Excepcionalment, també necessiten un pla individualitzat aquells alumnes que per assolir les competències bàsiques requereixin mesures addicionals.

El PI s’ha d’elaborar de manera prescriptiva per als alumnes que presenten necessitats educatives especials, per als alumnes nouvinguts que s’incorporen tardanament al sistema educatiu a Catalunya i per als alumnes de procedència estrangera que necessiten suport lingüístic per seguir el currículum ordinari, i en darrer cas per als alumnes en edat escolar obligatòria que, per motius diversos, no poden assistir a l’escola regularment.

Quines persones dintre del claustre estan dedicades en exclusiva al  SIEI?

A l’escola Pere IV tenim dues persones dedicades exclusivament al recurs SIEI: un mestre d’Educació Especial i una educadora (tenim dues educadores perquè estan a jornada reduïda).

Quines persones estan com a reforç?

De persones de suport del SIEI només n’hi ha dues que són les que hem anomenat anteriorment. El reforç és un altre recurs diferent del SIEI. L’escola ofereix a tots els alumnes mesures i suports universals i addiccionals per ajustar la programació a les necessitats de tots els alumnes del grup classe de manera que afavoreix el seu desenvolupament personal i cognitiu. Els desdoblaments dels espais de matemàtiques i de llengua i els tallers són mesures d’atenció a la diversitat que permeten ajustar la resposta educativa a les necessitats específiques tot creant contextos educatius inclusius.

Les mesures d’atenció a la diversitat de necessitats dels alumnes que formen part del grup classe no es limiten al reforç i a l’ampliació d’aprenentatges. El fet d’aplicar estratègies de treball cooperatiu i la intervenció de més d’un mestre a l’aula ens permeten una atenció més personalitzada als alumnes en general.

Quines dinàmiques segueixen aquests companys? Fan alguna classe separats de la resta de companys? Totes en comú?

Aquests alumnes comparteixen la major part del seu horari amb el seu grup de referència; tot i que cal tenir present que cadascun d’ells té unes necessitats diferents i, per tant, dependrà de cada cas. Hem organitzat fórmules diferents: quan estan a l’aula ordinària a vegades reben el suport d’un dels professionals del SIEI, en d’altres estan en grups desdoblats o amb dos mestres dins de l’aula, també hi ha sessions que se’ls fa un suport individualitzat fora, i també comparteixen moments en petit grup amb altres companys i companyes del recurs SIEI.

Quins són els beneficis de l’educació inclusiva tant pels alumnes de la SIEI com perla resta dels infants?

Els beneficis de l’escola inclusiva són diversos alguns dels quals anomenem a continuació:
• La interacció social primerenca entre iguals que perceben de manera diferent. Tots els infants s’aporten alguna cosa entre ells.
• Fomenta l’aprenentatge en valors.
• El desenvolupament d’estratègies pedagògiques que assumeixen les diferències no com un fet problemàtic sinó com una demostració de normalitat que enriqueix la realitat social i educativa de tot l’alumnat. Entendre les dificultats d’aprenentatge com a raons de millora.
• Des de ben petits s’assimila el compromís social entre uns i els altres.
• L’intercanvi d’emocions a classe és major, això facilita la comprensió d’un mateix i dels altres. Les emocions ens impulsen a aprendre.

Amb l’educació inclusiva tota la societat guanya, tots junts sumem.

Quines han sigut les principals dificultats que heu trobat fins ara?

La majoria d’aquests alumnes s’han incorporat aquest curs al centre. Això suposa que hi ha d’haver un temps dedicat a l’adaptació a la nova escola, als nous mestres, als nous companys i això per ells no és un moment fàcil.

Durant el primer trimestre es va fer una atenció molt individualitzada per atendre aquest procés d’adaptació però, com ja hem comentat, hi havia 10 alumnes per dos mestres, i per tant, ha estat una mica complicat poder fer aquesta adaptació de la millor manera possible (estar atesos més hores). A més hi ha alumnes que requereixen molta més atenció que d’altres i de vegades dificulta poder atendre’ls a tots com necessitarien.

També, a l’hora de fer grups de treball ha costat organitzar-los en petit grup pel fet que, primer de tot s’havien de conèixer i perquè cadascun d’ells té unes necessitats molt diferents els uns dels altres i això també necessita d’un procés d’adaptació individualitzat.

Què és el més gratificant?

Si ens referim als alumnes que formen part del recurs SIEI, el més gratificant és veure com es van adaptant als nous companys, a la nova escola i els progressos que van fent tant en l’àmbit personal com acadèmic. Però tal com hem comentat, el més gratificant és com tots es respecten, es valoren, s’ajuden, comparteixen i aprenen els uns dels altres.

Els mestres han rebut alguna formació específica?

Els professionals que hi treballen tenen la formació específica per poder desenvolupar aquesta feina (mestre d’Educació Especial i educadora d’Educació Especial), a més de l’experiència professional que puguin tenir addicionalment. El curs passat els mestres que formen el SIEI de l’escola van assistir a una formació específica i van fer el traspàs a la resta del claustre. A més hem dedicat diverses sessions de reunions amb el claustre a parlar-ne, debatre, reflexionar, …

Espai menjador. Quina és la situació actual?

En aquests moments estan fent ús d’aquest servei 5 alumnes de la SIEI tot i que hi ha la previsió d’una nova incorporació. Tenen un monitoratge específic que els acompanya tant a l’hora de menjar com a l’estona de lleure que és molt ajustat donada la limitació en el finançament que hi fa el Consorci.

Durant el primer trimestre s’ha fet una adaptació al menjador perquè la majoria d’aquests alumnes eren nous a l’escola o al servei. S’ha fet un seguiment i s’han anat introduint als torns i al grup classe en funció de l’adaptació de cadascú. En aquest moment tots comparteixen torn i taula amb els seus companys.

Des del segon trimestre i per tal que les famílies estiguin informades s’elabora una agenda en la qual s’informa dels plats que han menjat i adjunten observacions sobre l’estona de lleure.

 

Tot i que ens queda molt per recórrer, si ensenyem als infants a acceptar la diversitat com quelcom normal no serà necessari parlar d’inclusió sinó de convivència, seguim fent camí cap a la inclusió.