Autor: AMPA CEIP Pere IV

Dijous passat en Carles Capdevila, amb clau d’humor, ens va aportar fortes dosis pragmàtiques d’educació als nombrosos pares que varem poder gaudir de la seva companyia. Quasi ens va fer sentir a casa seva: els seus fills, la seva dona, el seu “farmacèutic”, la seva sogra, els seus pares, els seus “animals”, les seves no relacions… Està clar que ell posa “els cinc sentits” en l’educació dels seus fills. Per aquest pare/filòsof/periodista l’educació es resumeix en “aconseguir que s’espavilin els fills fins que ja veus que ho has aconseguit, i després ho has de frenar”. Cal que posem molta voluntat i empatia per a enfrontar-nos a cadascuna d’aquestes personetes i conèixer-les. “Quan coneixes a la personeta, t’adaptes i has d’anar equilibrant”. Sentit comú, amb criteri. Hem de tenir interioritzat el rol de pare. Cal que eduquem persones amb una visió global, que puguin desitjar, NO TENIR tot. Els hem d’educar en la tolerància a la frustració. Sentit del ridícul. T’ajuda a no obsessionar-te. L’obsessió per fer-ho bé de vegades ens fa fer tonteries. Cal acceptar l’exempció i assumir que no ho farem perfecte. Potser hem de recuperar tradició, “els nostres pares no ho van fer tan malament”. Podem confondre’ns si els volem caure bé, hem d’assumir el rol. Sentit del deure. És el principal. Estem obligats a educar, no és opcional. ARA EM TOCA AIXÒ gaudint del que tenim,...