Finals de febrer, acabat el Carnestoltes arranca “ La Ballaruga “.La comissió pedagògica en ple ( tots quatre) es reuneix per començar a preparar-la. Primer el tema que, per votació popular via bloc, resulta ser “ El Cinema “ . El segon pas és trobar responsables que es facin càrrec dels grups de nens i nenes ; entre les mares que repeteixen i les noves, convençudes a la porta de l’escola, fan un total de vora 40 “ coreògrafes amateurs “ que es comprometen a fer ballar el Pere IV. S’obre la tercera fase, la més complicada: tria de cançons per part de les mamis responsables i coordinació de dies,grups,espais….comencem a treure fum per les orelles! tot ha d’estar quadrat abans de Setmana Santa per poder començar els assajos a la tornada. Després de reunions, fulls arrugats,canvis obligats i circulars enviades assolim l’ objectiu : tot a punt!
.
Durant els dos mesos següents l’escola de 17:30 a 19:00 és una entrada i sortida continua de nens i mares amb CD’s amunt i avall,del gimnàs a la sala de psíco i d’aquí a audiovisuals,tots amb ganes i il•lusió. Els últims dies és fan durs, tots estem cansats i volem que arribi el dia, els nens ja no estan tan centrats com al principi, les responsables han anat exhaurint l’energia i ja van “ en reserva “ ( ole per totes i cadascuna de les mares balladores !!! ).
.
El dia de l’assaig general és aquí, tots convocats a les tres de la tarda al pati de l’escola on tenim l’escenari preparat ( òndia nano quina calor vam passar! ). L’equip de so ja està preparat gràcies als nostres tècnics particulars,però el micròfon no va a l’hora… esperem solucionar-ho per dissabte.
.
Dia 20 de juny, EL GRAN DIA. Al matí toca acabar de muntar l’escenari, entre inflables i cacaolats la feina es va enllestint en companyia de la pluja. A dos quarts de cinc obrim les portes als artistes que venen tots vestidets i ben posats amb la roba que els pertoca disposats a donar-ho tot per l’espectacle.( bravo per les responsables del vestuari !!! )
.
Comença la sessió de maquillatge,pots de pintura, pinzells i esponges van que volen pels porxos d’infantil, nervis i corredisses s’instal•len al pati dels petits. El calor i els ditets desfan part de la feina de les nostres “estilistes”….. No us toqueu la cara si us plau !!!!!!!
.
El públic arriba i l’emoció accelera les criatures que ja no tenen espera….. LLUMS, CAMERA I ACCIO ! Tot passa despresa i s’acaba …. totes les sensacions del dia és concentren en un sentiment de plenitud i satisfacció que ens fan oblidar els problemes i entrebancs amb els que ens hem trobat pel camí. El somriure ens queda a la cara… perquè La Ballaruga enganxa !
Comissió Pedagògica
Moltisimes gràcies a tota la Comissió Pedagógica, és grácies a vosaltres que les mares podem fer la ballaruga, sense la vostra organització la nostra feina no tindria raó de ser, i ja que la ballaruga anava de cinema faré servir un símil cinematogràfic: Vosaltres sou els nostres “CHARLIS”, i les mares/avies/tietes…som els angels, jajaja fem un fantàstic equip: GRÀCIES PER LA VOSTRA FEINA, FELICITATS COMISSIÓ PEDAGÓGICA!!!! Un petonás!!
Ah!!! I no voldría oblidar-me del més important de tota la feina de la ballaruga: ELS NANOS, ells son els que donen sentit a tota aquesta feinada, la seva il.lusió i les seves ganes, tot i que a vegades per culpa del cansanci son una mica entremaliats, peró després a l’escenari com grans artistes que són és créixen, FELICITATS A TOTS ELS NANOS, ESPECIALMENT ALS MEUS “HERMANOS I NOVIAS” I GRÁCIES PER AGUANTAR-NOS, UN MILIÓ DE PETONS PER VOSALTRES!!!!
P.D. Tal i com es va dir ahir a l’Assamblea a veure si algún pare marxós s’anima l’any vinent…es un esforç peró el resultat es súper gratificant…ho dic per experiéncia…
Espero que esta vez el micro no falle, porque quiero aporvechar este foro para agradecer profundamente y de forma personal el trabajo realizado por las “madres” colaboradoras, solo ellas y unos pocos mas conocemos todo el trabajo que hay detras del espectaculo que pudisteis ver el sabado. Ellas son las que se han encerrado con vuestros hijos, cansados despues de siete horas de clases,durante dos meses para transmitirles ilusion y ganas de bailar. Las que han diseñado vestuarios y maquillajes, han pintado camisetas y comprado atrezzo.
Han sido cuestionadas, y en momentos puntuales se han visto desbordadas. Por eso quiero aprovechar estos momentos de euforia colectiva para pediros a tod@s, de cara al año que viene, respeto por su trabajo y una mayor colaboración.
Quiero aprovechar, asi mismo, para animar a tod@ aquel quiera participar en la Ballaruga del año que viene a presentarse como colaborador /a… y Monica intentaremos solucionar lo de P3 😉
Desde la discrepancia y por imperativo legal
Joan Duarte Molina
Pau i Justicia per a tothom